S
Simón
La carta
La llotja
Contacte
La tramuntana és un vent fort i fred que ve del nord, d'origen polar, usant el nord dels Pirineus i el sud-oest del Massís Central com a zona d'acceleració. La seva velocitat ha arribat a superar els 200 km/h. Quan bufa aquest vent el cel sol presentar un blau puríssim. Procedeix del llatí transmontanus-i d'enllà de les muntanyes. La tramuntana es fa particularment present a la Plana del Rosselló a Catalunya Nord, a la comarca de Catalunya de l'Empordà i a l'illa de Menorca, Illes Balears, i són nombroses les referències literàries i artístiques a aquest vent.Joan Maragall va qualificar l'Empordà com a Palau de Vent.
El vent Gregal és un vent de la Mediterrània que pot bufar en els moments que una àrea de baixa pressió es desplaça cap al sud de Malta. També afecta altres illes i territoris del Mediterrani occidental. El nom potser deriva de l'italià grecale, que es refereix a l'illa de Zakynthos, a Grècia.
El llevant és el punt cardinal est, i en la rosa dels vents s'anomena també llevant el vent que prové d'aquest punt cardinal. En l'àmbit dels Països Catalans, el llevant és un vent humit, ja que prové del mar. D'acord amb la mitologia grega, Euros era la personificació del vent de l'est. Etimològicament llevant prové del llatí levante, 'que s'aixeca'. Segons una altra versió, vindria de llevar, ja que és per on surt el Sol en els equinoccis.
El xaloc és al vent calent que ve del sud-est. El nom podria provenir de l'àrab shaluq forma romanitzada de l'arrel suruq, sortida del sol o sud-est. El vent de xaloc no és gaire freqüent als Països Catalans i, les poques ocasions en què bufa, difícilment passa de moderat. Tot i això, és un vent ben conegut als indrets mariners per les onades de calor que sol dur, car aquest vent és el que arranca del Nord d'Àfrica i del Sàhara. En cas que plogui de xaloc, gairebé segur que la pluja serà de fang. El xaloc va inspirar desenes de refranys, "Vent de Xaloc, mar molta i peix poc".És creença popular, també, que en bufar xaloc els peixos no piquen a l'esca, que els coloms missatgers es desorienten i que les persones tenen mal de cap.
El migjorn, en la rosa dels vents, és el vent que prové d'aquest sud. En l'àmbit dels Països Catalans, el migjorn no es considera bo ni per la pesca ni per la navegació i com que és poc freqüent, sovint se'l confon amb els seus veïns, el xaloc i el garbí. D'acord amb la mitologia grega, Notos era la personificació del vent del sud. El seu nom prové dels termes mig i jorn en al·lusió al pas del sol per la meitat del seu curs. Etimològicament, derivaria del llatí vulgar mĕdĭo diŭrno.
El Garbí o llebeig és el nom del vent càlid de component sud-oest. A les Illes Balears i al País Valencià s'anomena llebeig, exceptuant a Alacant que se'l coneix com garbinet, mentre que més al nord se li diu garbí, com és el cas de Barcelona, on és molt freqüent durant l'estiu i a on arriba més net. Porta sorra abundosa i pols molt fina en suspensió procedent del desert del Sàhara. Normalment el garbí és anticipat per la calima boira càlida que apareix a l'horitzó cap al Sud. El color característic de la calima és provocat per la gran quantitat de pols africana que duu. L'aparició d'aquest vent anuncia l'arribada de la depressió que l'origina i que moltes vegades ve acompanyat de pluges fortes.
El vent de ponent, vents de l'oest, dominants en les latituds mitjanes entre els 35 i els 65 º de latitud. Els vents són predominantment del sud-oest a l'Hemisferi nord i del nord-oest a l'Hemisferi Sud. Són més forts a l'hivern corresponent a cada hemisferi i quan la pressió és més baixa en els pols terrestres, en canvi són més fluixos en els estius de cada hemisferi i quan la pressió és més baixa en els pols. Juntament amb els vents de l'est anomenats vents del comerç, els vents de ponent permetien fer la ruta d'anada i tornada per l'oceà Atlàntic i Pacífic des d'Europa als vaixells impulsats pel vent. Els vents de l'oest són especialment forts en l'hemisferi sud, on hi ha poca terra en les latituds mitjanes cosa que amplifica la força del vent. A la mitologia grega, Zèfir era la personificació del vent de l'oest.
El mestral, també conegut com a serè o cerç, és el vent procedent del nord-oest. El nom prové del llatí magistrale, 'magistral', ja que és un vent sec i violent temut pels agricultors i mariners. Als Països Catalans, es produeixen vents forts de mestral quan l'anticicló atlàntic domina l'est de la península Ibèrica i el seu flanc nord és travessat per un corrent pertorbat, que traspassa els Pirineus i acanala vents freds i forts per la vall de l'Ebre.
© Restaurant Simón